Gravat

TÒRCUL:

Premsa calcogràfica composta per dos cilindres, un superior i l’altre inferior, entre tots dos hi ha una platina que es transporta, amb la planxa i el paper sota pressió.

CALCOGRÀFIA:

Del grec “Khalkós” cobre i aleacions, i “Gràphos” escriure. Es denomina així al tipus de gravats realitzats sobre matriu de metall.

ESTAMPA:

Tota imatge obtinguda per la impressió d’una planxa gravada sobre paper, mitjançant el tòrcul.

AIGUAFORT:

Mètode de Gravat, datat del s.XVI, d’impressió en relleu, tècnica calcogràfica d’incisió indirecta.

AIGUATINTA:

Mètode de Gravat d’incisió indirecta, que proporciona àrees tonals, mitges tintes amb trames no lineals, finament granulades no pas lineals, permet obtenir diverses valoracions.

PUNTA SECA:

Procediment de gravat calcogràfic que s’incideix la planxa metàl·lica directament amb una punta com a eina. Es diferencia de les altres tècniques per les barbes/rebava que deixa cada incisió. Aquestes rebaves provoquen unes veladures peculiars a la imatge, degut a que la tinta s’acumula a banda i banda d’aquestes.. Les planxes de punta  seca no permeten  un gran tiratge ja que la barba s’aplana en passar pels cilindres de la premsa.

REBAVA:

Al voltant duna incisió al metall, s’hi aferren els restes de material extret, on s’hi acumula tinta donant lloc a línees càlides i riques, com envellutades.

PUNTA:

Eina que s’utilitza per incidir una planxa metàl·lica, consisteix d’una manega on al final s’ajunta una punta, el seu grossor pot variar, la punta per gravar es d’acer molt dur, cilíndrica i afilada cònicament.

LINÒLEUM:

Material de pols de suro amasat amb oli de llinassa oxidat a sobre un entramat de yute. El gravat en linòleum es una tècnica d’impressió en relleu, amb les gúbies es buidarà extraient el material on serà el posterior blanc, deixant intactes nomes les parts que s’imprimiran.

ÀCID NÍTRIC(No3H):

Es una substancia química que al reaccionar amb un metall  es capaç de dissociar, alterar mol.lècules d’hidrogen. Es sol utilitzar una concentració d’àcid de 1:5 d’aigua.

BARBES:

Son les terminacions irregulars que te el paper, en l’estampació es important tenir en compte que el paper s’ha de col·locar sobre la matriu de tal forma, que en l’estampació les barbes quedin principalment a la part inferior del gravat o a la dreta.

BISELL:

En calcografia son els desnivells que es fan en cada un dels costats de la planxa de metall, al començar a treballar-les es llimen els cantons a un angle de 45º amb la finalitat de no danyar i tallar el paper i els feltres mentre es treballa l’estampació. En l’estampa produeix una senyal característica: la cubeta

CUBETA:

En calcografia, es la marca que deixa el bisell de la planxa de metall sobre el paper, al voltant de la planxa. S’anomena també gofrat, petjada.

RESINA COLOFÒNIA:

Es una substancia orgànica, una resina que prové del pi. De la resina de pi s’extreu la essència de trementina per una banda i la resina colofònia per l’altre.

VERNÍS:

Es fa servir per treballar la  matriu al aiguafort. Aquest vernís el trobem  amb dissolvents o sense, sense dissolvents es sòlid i en forma de bola, l’altre es líquid i sesten sobre tota la superfície de la matriu amb l’ajuda d’un pinzell. Conte cera, betum de judea i resina colofònia.

VERNÍS DE RETOCS:

La seva característica es que es de secat ràpid. Es un producte resistent als àcids, s’utilitza per treballar  l’aiguatinta, per tapar zones del dibuix  reservant-les , abans d’atacar amb el mordent, per fases.

PROVA D’ARTISTA (P/A):

Son les proves definitives que imprimeix el propi artista abans de començar l’edició.